Design a site like this with WordPress.com
Per començar

Treball a les xarxes socials

Un/a influencer és una persona que posseeix una certa credibilitat sobre un tema concret i la seva presència i influència a les xarxes socials fa que es converteixi en un prescriptor idoni d’una marca determinada. És un creador de contingut digital amb un alt nivell de credibilitat, veu i, en general; influència per donar opinions sobre productes i serveis dins d’un nínxol de mercat concret.

  • Avantatges: Guanyen diners, col·laboracions amb marques de roba, bellesa…
  • Desavantatges: No tenen privacitat, aguanten l’opinió dels altres, siguin constructives o no.

Hi ha gent que dedica el seu temps i diners a crear contingut. En canvi, hi ha d’altres persones que només fan balls ridículs i es queixen pel hate.

Al novembre, la influencer Lola Lolita va fer esclatar el debat del treball com influencer explicant la difícil vida del creador de contingut. Una altra influencer, la Bonbon Reich, li ha pres la paraula reivindicant “aixecar-se a les cinc del matí” per aconseguir que els seus continguts llueixin millor. Per descomptat, no és l’única influencer que critica l’opinió de les xarxes.

Bonbon Reich sobre la dura vida del influencer: “Estic cansada de tanta crítica al nostre treball”

Raquel Martínez, coneguda com Bonbon Reich. Font: 20Minutos

Periodistes i redactores: Naia Aguilar i Alba Hidalgo

Responsable de les fotografies/il·lustracions: Ainara Meseguer

Corrector d’estil: Omar Hmimsa

Editor: Adrián Lozano

Els preus dels habitatges a Espanya

Els preus dels habitatges a Espanya arriben a 1.893 euros per metre quadrat, els més alts a tota la història.

Aquesta pujada ha provocat molts desnonaments, augmentant la gent que viu al carrer. Es preveu que el preu de l’habitatge baixi un 7% d’aquí un any.

Per què aquesta pujada?

María Matos (Directora d’estudis de Fotocasa) diu que aquesta pujada és deguda a la crisi del 2008. La població va començar a comprar propietats en massa, creant la necessitat de fer obres noves que es venien molt cares. Per aquest motiu, va aumentar també el preu de venda de la resta d’immobles. 

Com afecta a la gent?

Els espanyols destinen el 54% del seu sou a pagar els seus habitatges, ja siguin de lloguer o propietat. Els preus han continuat pujant. La previsió ens augura que aquesta situació canviarà el proper any.

Relació entre els preus de la vivenda i les rentes netes, 2015 = 100. Font: elEconomista.es / Eurostat, Commerzbank Research

Periodista i redactor: Sergi López

Responsable de les fotografies/il·lustracions: Ainhoa Trincado

Corrector d’estil: Jinhao Zhuo

Editor: Sergio Moreno

Tercera edició del blog!

Comença el curs 2022-23 i el nou 3r d’ESO de l’escola Gran Capità continuen la feina iniciada pels seus predecessors.

Amb GranCapi3.0 volen compartir públicament el seu aprenentatge en el món del periodisme a partir d’algunes de les mostres dels seus escrits.

Durant tot el curs, treballaran els gèneres periodístics informatius, d’opinió i mixtes. Els temes a tractar els decidiran de forma cooperativa.

Aquest blog és una petita mostra del treball que realitzen setmanalment gràcies a la col·laboració de les mestres del Taller d’Expressió.

Aquest serà el tercer any de blog! Gaudiu-lo!

Entrevista a Mari Bujalance

Des de petita amb el pensament i les ganes d’ensenyar.”

Cap d’estudis, encarregada de la planificació, el seguiment i l’avaluació interna de les activitats del centre, la seva organització i coordinació; sota el comandament de la directora

Mari Bujalance és una de les professores més estimades. Amb un cor gegant i una paciència immensa, ha aconseguit el respecte de tots els alumnes que han passat per l’escola. Ella, des de fa molt temps, no ha parat fins aconseguir el seu objectiu: transformar els seus estudiants en grans persones.

 Quina és la teva ocupació en aquesta escola?

Sóc professora i Cap d’estudis de Secundària.

Quants anys portes en aquest centre?

Des de el 1979, és a dir, uns 43 anys.

Per què vas decidir treballar en aquest ofici?

Perquè és un ofici que m’ha agradat sempre i, a més, el meu pare i el meu avi van ser-ho. A part, m’agraden molt els nens.

Quines matèries imparteixes?

Llengua catalana a 1r i 2n d’ESO i Ciències Socials a 1r d’ESO.

Què és el que més t’agrada de treballar amb adolescents?

Que són alumnes més grans, arriben a pensar més que els nens petits, m’ho passo millor amb ells i els trobo més moguts.

A quina edat vas començar a treballar a aquesta escola?

Vaig començar a treballar als 19 anys.

Quants títols/diplomes tens? Quins són?

Tinc una diplomatura, a més de molts cursets fets. Una diplomatura com a professora d’EGB (que seria el títol de professora antigament), de mestra de la Llengua Catalana i de Belles Arts.

Quants anys penses continuar treballant?

La veritat, dos o tres anys més però, perquè és obligatori.

Aquest treball et permet cobrir totes les necessitats?

La veritat es que sí, no hi ha cap problema en això, em puc permetre els meus luxes i cobrir les meves necessitats bàsiques.

Quin altre treball haguessis triat?

Hagués triat psicologia però, psicologia en general, tant per a nens i nenes petites com per a joves o adolescents grans.

Alguna vegada t’has plantejat deixar el treball?

Algunes vegades sí que m’ho he plantejat però, només quan estic molt enfadada amb els meus alumnes perquè m’han suspens algun examen o estan fent bestieses. És quan m’agafen ganes d’engegar-ho tot i dir: “fins aquí, s’ha acabat, ja no treballo més”. Però, gràcies a Déu, després se’m passa tot i ho oblido.

Quina és la teva motivació per continuar?

Sincerament, perquè no em veig en un altre lloc. Vull dir, des de tota la vida, quan era molt petita, he vist el que és ser mestra; pels meus pares. És com s’hi  ho hagués heretat, ja tenia ben clar que volia aquesta professió.

Els teus pares et van donar suport?

Sí, lògicament em van donar suport. Però, sí que és veritat que el meu pare em va preguntar molt seriosament si estava segura d’això, perquè em deia: “Pensa que els nens tenen pares, i que moltes vegades és més difícil treballar amb els pares, que treballar amb els nens”.

Quantes hores diàries treballes?

Moltes la veritat; treballo la jornada normal però, després a las cinc, continuo treballant en reunions, cap d’estudi, titularitat… Després, a casa, corregeixo exàmens o preparo classes… Fins i tot, als caps de setmana, ja que hi ha portes obertes i he d’estar amb l’equip directiu. 

Mari Bujalance. Font: GranCapi3.0

Periodista i redactora: Judith Peralta

Responsable de les fotografies/il·lustracions: Frank Serrano

Correctora d’estil: Alba Ortega

Editor: Manel Marchena

El Titànic, el vaixell que va fer història

El Titànic va ser construït entre 1909 i 1912 a les drassanes de Harland & Wolff de Belfast, era el segon vaixell d’un trio de grans transatlàntics (sent el primer el RMS Olympic i el tercer el HMHS Britànic); propietat de la companyia naviliera White Star Line, coneguts com la classe Olympic. Els plànols finals van ser conclosos a la tardor de 1908 i els materials necessaris per a la construcció van ser encomanats per Harland & Wolff. El Titànic va ser construït al costat del seu bessó, l’Olympic. Un nou pòrtic de 256 metres de llargada per 52 metres d’alçada. Va necessitar ser construït per acomodar ambdós vaixells, ja que cap altra estructura existent era prou gran per al treball.

               El Titànic era un transatlàntic britànic i es va fer molt famós per ser el vaixell més gran del món. Un dia, van voler arribar abans de temps i van posar el vaixell a tota màquina per fer història. El que va passar és que van trobar-se un iceberg molt gran i, com el vaixell anava a molta velocitat, van intentar parar-ho per evitar xocar. Però, no ho van aconseguir i el transatlàntic es va xocar amb l’ iceberg. Es va trencar per la meitat i es va enfonsar.

Aquest acte va passar la nit del 14 al 15 d’abril de 1912.  A causa d’aquest accident van morir 1.496 persones, només 712 passatgers van sobreviure. Va arribar un altre vaixell, anomenat Carpathia, que va portar al seu destí a les persones que quedaven amb vida, després d’haver baixat dels bots. Els membres de la tripulació van ser els més afectats, ja que el 76 % d’ells va morir. A més, el 75 % de la tercera classe va trobar la mort. Això es deu a diversos factors: les cabines de tercera classe es trobaven lluny de la coberta on estaven els bots salvavides i eren els que tenien major dificultat per accedir a ells.

Carpathia. Font: Library of Congress

               És possible realitzar una visita virtual a les restes del Titànic mitjançant el lloc web: Titanic – The Virtual Expierence; on es pot trobar una col·lecció inigualable de gairebé quatre-cents objectes recuperats directament del lloc del naufragi.

Aquest accident va tenir molt impacte, fins i tot van fer una pel·lícula (Titanic) narrada per una noia, Rose (Kate Winslet), que pertanyia a una família de primera classe. En ella, es va enamorar d’un noi pobre (Leonardo Di Caprio) que havia aconseguit pujar al vaixell gràcies a guanyar una aposta.

Periodista: Nadia Navarro Lebrón

Responsable de les fotografies/il·lustracions: Arnau Martín Álvarez

Redactor: Frank Serrano Pérez

Correctora d’estil: Marina Gámez Domínguez

El cas Marta del Castillo

El misteriós assassinat de la jove de Sevilla

Aquest va ser un dels temes més parlats al gener de 2009 a tota Espanya. Segons les declaracions dels pares, la noia va baixar al seu portal per parlar amb la seva ex parella. Després d’allò, no va tornar a la seva llar. La seva família, desesperada, va començar a contactar amb els seus amics. Com ningú en sabia res, van decidir sortir al carrer per buscar-la. La gent del poble es va involucrar en la seva  recerca, ja que els policies no podien fer res fins que passassin 48 hores de la desaparició.

Marta del Castillo. Font: OK Diario

El principal acusat és Miguel Carcaño, que ha donat fins a set declaracions d’on es pot trobar el seu cadàver. Altres acusats són: Samuel Benítez Pérez, com a presumpte còmplice d’haver col·laborat per desfer-se del cadàver de la noia;  Javier García Marín (El Cuco), amic dels anteriors i, a més, l’únic menor detingut, mig germà de Miguel; Francisco Javier Delgado Moreno i María García Mendaro (nova parella de Francisco Javier Delgado). Encara que María García va esmentar a les seves declaracions al jutge que només va trepitjar el lloc del crim a la matinada per estudiar i no es va adonar de res estrany, va ser acusada de profanació del cadàver i encobriment, a causa de l’evidència de l’ADN…

Miguel Carcaño. Font: El Comercio

Després d’una llarga investigació, Miguel Carcaño va ser finalment condemnat a 21 anys i 3 mesos de presó. No en sortirà fins haver complert tres quartes parts de la condemna i se li prohibirà residir a la mateixa localitat o ciutat on ho facin els pares i les germanes de Marta durant 30 anys. Alhora, haurà de pagar l’1/7 dels costos del judici, haurà d’indemnitzar amb 280.000 € els dos progenitors de la víctima i amb 30.000 € cadascuna de les germanes d’aquesta pel dany moral causat per la mort i desaparició de Marta. En canvi, les condemnes dels altres involucrats van ser:

  • Francisco Javier Delgado: en llibertat
  • Samuel Benítez: en llibertat
  • María García Mendaro: en llibertat

El 22 de novembre de 2011, després de dures tasques anteriors, la policia científica confirma que hi ha sang de Marta a la jaqueta de Miguel Carcaño. A més, en un rotllo d’esparadrap hi ha una barreja del perfil genètic de Miguel i de l’acusada María García, mentre que en un cable d’allargadora hi ha ADN de Francisco Javier Delgado i la seva parella, María García. Aquest cable hauria estat, suposadament, usat per estrangular a Marta.

La primera declaració que va donar Miguel va ser que ell i el Cuco van tractar d’abusar sexualment de Marta i la van amenaçar amb una navalla. El Cuco va escanyar la jove. Es van desfer del cadàver, llençant-lo a un contenidor d’escombraries.     

Des que es va confessar el seu assassinat, les declaracions van anar modificant-se. En una d’elles, van dir que el cos de la jove havia estat llançat al Guadalquivir. Es va desenvolupar un dispositiu de cerca a les aigües del riu, acabant el dia 16 de març de 2009 sense resultats.

El 17 de març, les investigacions sobre el cas van fer un tomb, ja que Miguel Carcaño va confessar haver matat a Marta d’un cop al cap amb un cendrer en un pis del carrer Lleó XIII. Després, va declarar haver llançat el seu cos al Guadalquivir. En una altra declaració, va confessar davant el jutge que va llençar el cadàver a un contenidor d’escombraries, de manera que sembla que els implicats en el cas s’haurien posat d’acord en les seves declaracions inicials. Per aquest motiu, manifestaven que havien llançat el cadàver al riu des del vell pont del ferrocarril Sevilla-Huelva, ara conegut com a pont de la senyoreta.                                                                                                      

A partir d’aquell moment, el cos va començar a buscar-se a l’abocador d’Alcalá de Guadaíra, que rep totes les escombraries procedents de Sevilla. A causa del llarg temps transcorregut des de la desaparició de la jove i la gran quantitat de deixalles rebuda per l’abocador, els integrants de l’operatiu de cerca van calcular que caldria remenar unes 40.000 tones d’escombraries per obtenir algun resultat.

Els pares de Marta del Castillo. Font: El Comercio

La mare de Marta va escriure aquesta carta a Miguel:

“Segurament no vulguis llegir aquesta carta, però em veig en l’obligació de fer-la com una última súplica a la persona que té a les mans acabar amb una interminable tortura: no saber on és la meva filla. Pensar que, per un pacte de silenci, ella no reposa on hauria d’estar, en un camp sant, on serà recollida per Déu, on pugui portar unes flors pel seu aniversari, on pugui conversar amb la meva nena. Imaginar que el somriure que tant t’agradava es podreix en un abocador, o al fons del riu, o sepultat en una tomba, que no és tomba sinó un forat amagat per a tots o només per a tu. Et suplico una vegada més que em truquis o que m’escriguis, jo només vull sentir-te no insultar-te, ni retreure’t, només sentir-te. De vegades, em pregunto quina intenció té el teu silenci, no vull imaginar-me si la teva mare t’estigués veient què pensaria de tu. Del que ha passat, del dolor que molts patim, del meu dolor. Què et diria agafant-te de la mà i acariciant-te els cabells? Què et demanaria ara que estàs pres i que un futur tan negre t’amenaça? Amb la mort de la teva mare et vas quedar sol, però amb la mort de la meva filla t’has quedat buit, el buit a l’estómac que no et deixa dormir perquè no hi ha acte més cruel i menyspreable que treure la vida a una persona ,i més encara, si aquesta persona et tenia l’afecte que et tenia la Marta. Perquè la Marta sempre s’alegrava quan les coses t’anaven bé. Potser que tot això et ratlli, que et faci somriure, mentre llegeixes aquestes paraules escrites des del dolor d’una mare que es consumeix, però potser algun dia comprenguis tot el patiment que estàs causant a uns pares i a unes germanes que, malgrat tot, et segueixen anomenant “El Miguel”. No només vas trencar el seu cor, sinó la vas trencar i vas callar perquè ella ja no pogués parlar i nosaltres no la puguem sentir. Només vull que em diguis per la teva mare, per tu o per mi, Miguel: on és el preciós cos de la meva nena.”

Finalment, des que es va conèixer la notícia de la confessió de l’assassinat de la noia, la família de la menor va iniciar una campanya per demanar un enduriment de les condemnes; exigint un referèndum per poder introduir la cadena perpètua a les penes judicials. Per això, el 21 de febrer del 2009, unes 5.000 persones es van manifestar a Madrid a favor d’aquesta causa, amb els familiars de Marta al capdavant de la marxa.

Periodista: Yassmine El Harras

Responsable de les fotografies/il·lustracions: Miguel Cruz

Redactor: Martí Muñoz

Correctora d’estil: Júlia Marchena

Joc del calamar: la sèrie d’èxit!

La trama del Joc del calamar consisteix en observar com un grup de 456 persones, desesperades i ofegades en deutes; són captades per participar en un joc sagnant de supervivència. Els participants d’aquest concurs tenen l’oportunitat de guanyar uns 33.200.000.000 milions d’euros, un cop superen sis desafiaments. La trampa? Si perds, mors.

Aquesta sèrie coreana es va posar molt de moda a la plataforma digital Netflix fa tres mesos. Molta gent es va aficionar i es va començar a promocionar a la ràdio, la televisió… També es va fer merchandising.

La fama de la sèrie, per desgràcia, va generar actes violents. El públic va començar a recrear els jocs i, a causa d’això, hi ha persones que han mort. Sorprenentment, aquest fet no va implicar cap conseqüència pel productor. Totalment al contrari, va continuar augmentant-se els nombre d’espectadors.

Imatge promocional de la sèrie. Font: Netflix

Periodista i redactora: Marina Gámez

Responsable de les imatges: Nadia Navarro

Editor i corrector d’estil: Frank Serrano

L’A Team salva als gossos de La Palma

El rescat dels animals va ser tot un èxit!

A través d’un camí de lava fresca, l’A Team rescata aquests animals perduts i desorientats

L’A Team ha estat més ràpid que l’empresa Aerocamaras de Galícia. L’A Team ha aconseguit exitosament el rescat dels gossos que havien quedat atrapats en un estany per la lava del volcà de La Palma.

Els podencs han estat evacuats i, al lloc on romanien atrinxerats, ha aparegut un cartell on es pot llegir: «Força, La Palma. Els gossos estan bé. A Team».

Quan l’equip d’Aerocamaras es disposava a enviar un grup de drons amb un innovador sistema per salvar els podencs, el centre de recerca va  demanar que es cancel·lés l’operació. Després de fer un estudi del territori, van adonar-se de que els gossos ja no estaven però, hi havia petjades humanes a la zona.

L’A Team és inspirador i valent, va salvar la vida de molts gossos; arriscant les seves pròpies. Ara mateix, estan fora de perill i amb bona salut. Seria una gran idea ajudar o adoptar a aquests animals sense llar. Gràcies a la nostra col·laboració, disposaran d’aliment o de tractaments per  malalties diverses. Si no podeu adoptar, intenteu donar aliments, vacunes o diners als refugis que els cuiden. Es mereixen la nostra ajuda!

Imatges del vídeo del rescat dels gossos. Font: RTVE

Periodista: Alba Ortega

Responsable de les imatges: Lucía Camejo

Correctora d’estil: Lara Osorio

Editora: Anna Gaitero

La pujada de la llum a tota Espanya

Un 67 % dels consumidors a Catalunya canvien els seus hàbits de consum pel preu de la llum.

La llum ha arribat al preu més alt des de 2017. Cada dia pugen més el preu de la llum (com ve es veu a la fotografia). A setembre de 2019, estava a 42,11€/MWh; a setembre de 2020, estava a 41,96€/MWh; i en setembre de 2021, ha pujat més del 50%. Ara mateix estem sobrepassant els 140€/MWh.

La pujada de la llum es degut al preu de kWh i a la tarifa regulada. A més, canvia segons l’oferta i la demanda de l’energia. El seu cost es fixa cada dia en funció del mercat majorista (els que generen energia la venen als que la comercialitzen) i d’una sèrie de components regulats pel Govern.

Entre aquests components regulats hi ha els impostos. Per exemple, l’impost del 7% a la generació elèctrica, que va romandre “desactivat” entre octubre de 2018 i març de 2019 per decisió del Govern central. El seu retorn, l’abril de 2019, ha generat molts titulars en els diaris i una certa alarma sobre una possible pujada imminent del preu de la llum.

Mètodes per reduir el preu de la llum:

Mercat regulat: si la teva tarifa és la PVPC (Preu Voluntari del Petit Consumidor), el que et convé és concentrar el teu consum d’electricitat a les hores més barates. Si utilitzes aquesta eina, podràs saber els preus amb un sol dia d’antelació.

Mercat lliure: sabràs el preu que pagaràs durant tot l’any. Per exemple: la tarifa Tempo Happy té un preu fix que et blinda davant de la inestabilitat. A més, gaudiràs de moments Happy (en els quals el teu consum de llum et sortirà de franc). Pots triar si vols que sigui durant dues hores consecutives cada dia (les dues hores que tu triïs); o bé, durant un dia sencer cada setmana (el dia que tu vulguis). O bé, pots escollir les 50 hores de més consum de cada mes se’t facturin automàticament a 0 euros el kWh. La cirereta del pastís: no té permanència.

Preu majorista de la llum (€/MWh). Font: CCMA

Responsable de les fotografies i corrector d’estil: Manel Marchena

Periodista: Arnau Martín

Editora: Judith Peralta

L’erupció del Cumbre Vieja

Milers de vides en perill a causa del volcà de La Palma.

La lava de el volcà de la Palma, va entrar en erupció el 19 de setembre, a causa d’una sèrie de terratrèmols. Aquest fet va resultar un fenomen potencialment perillós, segons informen les autoritats i mostren les imatges televisives.

La lava del volcà de La Palma ha ocupat 9 hectàrees més en les últimes hores, fins a un total de 431. Després de produir una bifurcació prop de la costa de la bugada principal, el núvol de cendres i gasos ha portat a la cancel·lació d’operacions a l’aeroport. Hi ha un deteriorament en la qualitat de l’aire, que ara ja no és bona, sinó regular.

Volcà de La Palma erupcionant. Font: ASSOCIATED PRESS

Els municipis en alerta vermella, les evacuacions de les prop de 6.000 persones que han hagut de ser desallotjades de les seves cases, les carreteres tallades, el perímetre de seguretat en terra i al mar. Un impacte que ha causat greus danys materials, amb més de 200 explotacions agrícoles i habitatges arrasades pel riu de lava.

Cases cremant-se. Font: Borja Suárez (REUTERS)

Davant d’aquesta nova situació, les autoritats han fet un nou avís als veïns perquè extremin les precaucions i no surtin de casa. Cada vagada la lava va agafant més territori.

Periodista: Martina Baeza

Responsable de les fotografies/il·lustracions: Iker Díaz

Editora i correctora d’estil: Laura Bujalance