“Des de petita amb el pensament i les ganes d’ensenyar.”
Cap d’estudis, encarregada de la planificació, el seguiment i l’avaluació interna de les activitats del centre, la seva organització i coordinació; sota el comandament de la directora
Mari Bujalance és una de les professores més estimades. Amb un cor gegant i una paciència immensa, ha aconseguit el respecte de tots els alumnes que han passat per l’escola. Ella, des de fa molt temps, no ha parat fins aconseguir el seu objectiu: transformar els seus estudiants en grans persones.
Quina és la teva ocupació en aquesta escola?
Sóc professora i Cap d’estudis de Secundària.
Quants anys portes en aquest centre?
Des de el 1979, és a dir, uns 43 anys.
Per què vas decidir treballar en aquest ofici?
Perquè és un ofici que m’ha agradat sempre i, a més, el meu pare i el meu avi van ser-ho. A part, m’agraden molt els nens.
Quines matèries imparteixes?
Llengua catalana a 1r i 2n d’ESO i Ciències Socials a 1r d’ESO.
Què és el que més t’agrada de treballar amb adolescents?
Que són alumnes més grans, arriben a pensar més que els nens petits, m’ho passo millor amb ells i els trobo més moguts.
A quina edat vas començar a treballar a aquesta escola?
Vaig començar a treballar als 19 anys.
Quants títols/diplomes tens? Quins són?
Tinc una diplomatura, a més de molts cursets fets. Una diplomatura com a professora d’EGB (que seria el títol de professora antigament), de mestra de la Llengua Catalana i de Belles Arts.
Quants anys penses continuar treballant?
La veritat, dos o tres anys més però, perquè és obligatori.
Aquest treball et permet cobrir totes les necessitats?
La veritat es que sí, no hi ha cap problema en això, em puc permetre els meus luxes i cobrir les meves necessitats bàsiques.
Quin altre treball haguessis triat?
Hagués triat psicologia però, psicologia en general, tant per a nens i nenes petites com per a joves o adolescents grans.
Alguna vegada t’has plantejat deixar el treball?
Algunes vegades sí que m’ho he plantejat però, només quan estic molt enfadada amb els meus alumnes perquè m’han suspens algun examen o estan fent bestieses. És quan m’agafen ganes d’engegar-ho tot i dir: “fins aquí, s’ha acabat, ja no treballo més”. Però, gràcies a Déu, després se’m passa tot i ho oblido.
Quina és la teva motivació per continuar?
Sincerament, perquè no em veig en un altre lloc. Vull dir, des de tota la vida, quan era molt petita, he vist el que és ser mestra; pels meus pares. És com s’hi ho hagués heretat, ja tenia ben clar que volia aquesta professió.
Els teus pares et van donar suport?
Sí, lògicament em van donar suport. Però, sí que és veritat que el meu pare em va preguntar molt seriosament si estava segura d’això, perquè em deia: “Pensa que els nens tenen pares, i que moltes vegades és més difícil treballar amb els pares, que treballar amb els nens”.
Quantes hores diàries treballes?
Moltes la veritat; treballo la jornada normal però, després a las cinc, continuo treballant en reunions, cap d’estudi, titularitat… Després, a casa, corregeixo exàmens o preparo classes… Fins i tot, als caps de setmana, ja que hi ha portes obertes i he d’estar amb l’equip directiu.
Periodista i redactora: Judith Peralta
Responsable de les fotografies/il·lustracions: Frank Serrano
Correctora d’estil: Alba Ortega
Editor: Manel Marchena
GranCapit3.0 