Milers de vides en perill a causa del volcà de La Palma.
La lava de el volcà de la Palma, va entrar en erupció el 19 de setembre, a causa d’una sèrie de terratrèmols. Aquest fet va resultar un fenomen potencialment perillós, segons informen les autoritats i mostren les imatges televisives.
La lava del volcà de La Palma ha ocupat 9 hectàrees més en les últimes hores, fins a un total de 431. Després de produir una bifurcació prop de la costa de la bugada principal, el núvol de cendres i gasos ha portat a la cancel·lació d’operacions a l’aeroport. Hi ha un deteriorament en la qualitat de l’aire, que ara ja no és bona, sinó regular.
Volcà de La Palma erupcionant. Font: ASSOCIATED PRESS
Els municipis en alerta vermella, les evacuacions de les prop de 6.000 persones que han hagut de ser desallotjades de les seves cases, les carreteres tallades, el perímetre de seguretat en terra i al mar. Un impacte que ha causat greus danys materials, amb més de 200 explotacions agrícoles i habitatges arrasades pel riu de lava.
Cases cremant-se. Font: Borja Suárez (REUTERS)
Davant d’aquesta nova situació, les autoritats han fet un nou avís als veïns perquè extremin les precaucions i no surtin de casa. Cada vagada la lava va agafant més territori.
Periodista: Martina Baeza
Responsable de les fotografies/il·lustracions: Iker Díaz
Nou batxillerat general per millorar substancialment.
Lydia Espina, la consellera d’educació, defensa la idea del govern per reformar el batxillerat.
Estudiants de batxillerat. Font: RICARD CUGAT (DELEGACIONES, El Periódico)
El govern vol incorporar un nou batxillerat, denominat batxillerat general. Segons les últimes dades obtingudes de l’any passat: dels 49.000 alumnes de primer batxillerat, 10.000 no van passar a segon, més de 3.000 van repetir curs i més de 3.700 es van canviar a Cicles formatius. Aquesta nova modalitat incorporarà assignatures científiques, humanístiques, socioeconòmiques i artístiques.
El Departament d’Educació fa un any que treballa en el nou decret de batxillerat. La consellera va dir: “Es molt equilibrat i ens dona la possibilitat d’optar per una carrera o un cicle formatiu o incorporar al mercat laboral.”
Finalment, han aprovat la llei educativa (“Lei Celaá”), que s’aplicarà de cara al curs 2022-23. Com el batxillerat té moltes assignatures, donaran l’opció de cursa-ho durant tres anys. Els estudiants podran obtenir el títol tot i suspendre un àrea.
Periodista: Adrià Lara
Responsable de les fotografies/il·lustracions: Sergio Rodríguez
Comença un nou curs i el 3r d’ESO d’aquest 2021-22 de l’escola Gran Capità continuen la feina iniciada pels seus predecessors l’any passat.
Amb GranCapi3.0 volen compartir públicament el seu aprenentatge en el món del periodisme a partir d’algunes de les mostres dels seus escrits.
Durant tot el curs, treballaran els gèneres periodístics informatius, d’opinió i mixtes. Els temes a tractar els decidiran de forma cooperativa.
Aquest blog és una petita mostra del treball que realitzen setmanalment gràcies a la col·laboració de les mestres del Taller d’Expressió.
Durant el primer trimestre, treballaran la notícia i la crònica (esportiva o cultural). El segon trimestre el dedicaran al reportatge i l’entrevista. Per últim, després de setmana santa, treballaran l’enquesta i l’article d’opinió.
Hi ha quatre rols diferents dins de cada grup de treball i poden variar per cada nova publicació:
Ara a Estats Units hi ha una gran revolta: va haver-hi un tiroteig a sang freda, on van morir tres persones. Els nord-americans estan matant i discriminant a persones d’origen asiàtic perquè creuen que són un virus per la societat. A més, pensen que ells són els culpables de la pandèmia mundial.
Segons el nostre punt de vista, creiem que és una injustícia per a ells: els asiàtics no haurien de ser jutjats sense cap raó. No ens sembla bé el que està passant, pensem que hi ha molta discriminació. Les persones asiàtiques també són persones, no animals ni una plaga; no haurien de ser matats, expulsats del seu treball o discriminats només per tenir nacionalitat asiàtica. Solen ser immigrants no desitjats per part dels nord-americans, no hauria d’haver començat aquesta matança per menyspreu. No haurien de reaccionar així, perquè sinó hi haurà una batalla constant que no es podrà solucionar fins que hi hagi un tractat de la pau. Per això, la manera com els tracten és desagradable. Aquesta massacre innecessària per part del ciutadans dels Estats Units s’ha d’acabar.
En conclusió, estem al segle XX i encara no s’ha acabat amb la discriminació cap a altres persones per la seva nacionalitat, com demostra la forma com els asiàtics són tractats pels nord-americans. La nostra opinió és que la societat d’avui dia hauria de canviar la seva mentalitat; encara hi ha molt per millorar.
L’spa on es van produir els assassinats a Atlanta. Font: Reuters
Periodista i redactora: Eynera Ruíz
Responsable de les fotografies/il·lustracions: Dimas Pérez
Considerem que han retirat la vacuna perquè ha generat diversos problemes. A cada persona els símptomes l’afecten de manera diferent. Hi ha gent que ha arribat a morir.
Pensem que la vacuna està posant en perill a tot el país. S’ha d’investigar millor els efectes adversos que té perquè els símptomes siguin més lleus.
En conclusió, nosaltres creiem que la vacuna s’ha de retirar fins que es realitzin més assajos clínics.
Infermera preparant la vacuna. Font: Agencia EFE
Periodista i redactor: Javier Romero
Responsable de les fotografies/il·lustracions: Nayara Gutiérrez
“Totes les categories professionals hem treballat com un únic equip.”
Marga Esteban va començar a treballar d’infermera fa 25 anys perquè volia ajudar a les persones. Sempre ha treballat a la UCI i no recorda un any com aquest. Amb la pandèmia, els hospitals han estat desbordats amb molt treball i poc personal i material. Per això, s’entrevista a una infermera que ho viu en primera persona.
Com t’has sentit davant d’aquesta situació?
M’he sentit molt trista per la quantitat de gent que va emmalaltir sobtadament i vulnerable perquè li podia passar a algú proper a mi o a mi mateixa. També m’he sentit amb molta força perquè es necessitaven moltes mans, s’havia d’ajudar a molta gent.
Ha estat molt estrany treballar amb les noves condicions?
Ha estat més difícil que estrany: per la calor, la incomoditat, la sensació d’ofegament, la dificultat de fer treballs de precisió amb doble guant, les pantalles de seguretat s’entelen i no veues bé…
Si tothom anava vestit de la mateixa manera, com diferenciàveu qui era cadascú?
Ens escrivíem el nostre nom en gran a la part del darrere de l’EPI (equip de protecció individual) per saber qui era cadascú.
Què penses de la gent que no fa cas a les mesures de seguretat i restriccions?
Que són incívics, que no els importa la resta de la societat i que no són realment conscients del perill al que s’exposen ells mateixos i als demés.
Ens podries dir alguna cosa bona que hagis tret d’aquesta situació?
Totes les categories professionals hem treballat com un únic equip, oblidant les nostres diferències, inclús hem renunciat a vacances o dies festius.
Com vas afrontar que la UCI estigués saturada?
Va ser un caos, no hi cabien tots els materials necessaris pels pacients: respiradors, monitors, lliteres… Vam haver d’acostumar-nos, però el treball era més difícil i dur.
Com descriuries aquells moments?
Van ser moments d’angustia i impotència perquè tot era urgent i la faltava personal, materials, espai…
Et vas venir a baix en algun moment?
Sí, tots els professionals vam plorar moltes vegades, perquè els pacients no podien estar acompanyats pels seus familiars i se sentien sols i espantats. La majoria pensava que mai tornaria a ver a les seves famílies i, en molts casos, això era así.
Què et va fer seguir endavant?
Jo volia ajudar a les persones i elles necessitaven tota l’ajuda que poguessin rebre.
En algun moment has pensat en deixar-ho?
No, mai, tot el contrari. Cada dia tenia més forces per anar a treballar, perquè penso que tota ajuda és necessària per acabar amb la pandèmia.
Creus que això durarà molt de temps?
Crec que com a mínim durarà un any i mig més, fins que les vacunes facin efecte.
Personal sanitari amb un pacient amb COVID-19 a la UCI. Font: Jordi Cotrina
Periodista i redactora: Laia Baeza
Responsable de les fotografies/il·lustracions: Alex Canales
L’actriu, compositora i cantant Olivia Rodrigo ha regirat les xarxes socials amb la seva nova cançó: Drivers license.
‘A perfect storm’ … Rodrigo in Los Angeles in 2019. Font: Étienne Laurent / EPA
Amb només 17 anys, el seu nou single ha recorregut tot el món en menys d’una setmana, sent una futura promesa del pop.
La carrera d’Olivia Rodrigo va començar en 2015, amb només 12 anys, gràcies a la pel·lícula: An American Girl: Grace Stirs Up Success. Va saltar definitivament a la fama al 2016, amb la sèrie de Disney Channel: Bizaardvark. Al 2019, va protagonitzar la seva darrera sèrie: High school musical.
Respecte a la seva carrera com a cantant, va començar component cançons per les sèries on participava. Ara ja crea cançons pròpies, declarant que s’inspira en Taylor Swift com a referent musical.
En 2020, va signar amb la discogràfica Geffen Rècords. El 8 de gener de 2021 va publicar el seu senzill debut: Drivers License. La cançó va ser un èxit rotund a moltes llistes de streaming.
Olivia Rodrigo i Joshua Bassett en ABC presentant el musical de ‘High School Musical’. Font: Getty Images / Image Group LA / Disney Channel
Olivia Rodrigo va escriure aquesta cançó per a Joshua Bassett, li va ensenyar a conduir amb un cotxe blanc.
Periodista i redactora: Martina Soler
Responsable de les fotografies/il·lustracions: Martina Soler
Bryant va morir el 26 de gener de 2020 als 41 anys d’edat, en un accident d’helicòpter a la localitat de Calabasas, amb vuit persones (inclòs el pilot). Entre les víctimes es trobava la seva filla Gianna Maria de 13 anys. El pilot va perdre el control del vehicle i un fort impacte contra el terra va acabar amb les seves vides.
El famós ex-jugador de bàsquet Kobe Bryant mor amb la seva filla en un accident d’helicòpter.
Kobe Bean Bryant, va ser un jugador de bàsquet nord-americà que va disputar vint temporades en la NBA. Totes elles a Los Angeles Lakers, des de 1996 fins al 2016. Era fill de l’exjugador de l’NBA Joe Bryant.
Bryant, l’estrella de la pista. Font: ABC
Com a jugador va guanyar molts títols, tant col·lectius com individuals. Entre els seus premis destaquen: 5 campionats de la NBA, 2 MVP en les finals de la NBA, 1 MVP de la temporada de la NBA, 18 vegades All-Star de la NBA, 4 vegades MVP de la NBA, entre d’altres.
Bryant, un pare exemplar. Font: Gulf News
Moltes estrelles de la NBA es van reunir per acomiadar-lo de forma molt emotiva. Entre els assistents es trobaven Michael Jordan, Stephen Curry o Lebron James.
Periodista i redactor: Aimar Ruiz
Responsable de les fotografies/il·lustracions: Claudia Ruiz
La COVID és una malaltia que ningú s’esperava. Ha afectat al món en molts aspectes: econòmics, socials, psicològics, etc. El planeta es va parar. Durant uns mesos no es podia sortir al carrer, ni anar a veure els tiets o els avis ni fer esport. Va ser una situació molt difícil per a tots. El món dels esports va resultar molt afectat.
Desinfecció de les grades després de cada ús. Font: El Cierre Digital
Partit de bàsquet sense públic a causa de les mesures de seguretat. Font: Mundo Deportivo
L’esport és tant important com l’economia o el benestar psicològic, després d’una situació tant surrealista. L’esport és molt important per a moltíssima gent, de totes les edats i gèneres.
No sols professionalment, sinó també per a tota la població que, per exemple, anava al gimnàs o practicava algun esport per divertir-se. Per a molts ocupava un espai al seu dia a dia, els ajudava a descarregar tot l’estrès del treball o de l’escola.
Als esportistes els ha afectat molt perquè formava part de la seva rutina, era un moment important de la seva vida.
Professionalment, és la seva feina i, en aquest cas, sí que és un problema seriós. Amb l’esport donaven de menjar a la seva família, pagaven els rebuts de la casa i totes les despeses.
L’esport, ja sigui de forma professional o com activitat d’oci, és imprescindible en la nostra societat.
Periodista i redactora: Laia Baeza
Responsable de les fotografies/il·lustracions: Alex Canales
Padre no hay más que no 2, la seqüela dirigida i escrita per Santiago Segura, es va estrenar el 17 de juliol. Aquesta comèdia va arrasar als cinemes espanyols: ja és la pel·lícula més taquillera del 2020.
La pel·lícula tracta sobre Javier, interpretat de nou per Segura, i convertit en el líder del xat de mares; després de la meravellosa acollida que va tenir l’assistent virtual Conchy.
De cop i volta, una notícia inesperada torna a canviar la vida d’en Javier: un nou nadó està en camí i la seva sogra decideix venir.
Després del confinament per la pandèmia del COVID-19, els cinemes van tornar a obrir. La comèdia va repetir l’èxit de la seva predecessora a les sales de cinema espanyoles, sent número 1 durant diverses setmanes i arribant a convertir-se en la pel·lícula més taquillera de l’any. La pel·lícula l’han vist 2.315.789 espectadors i va aconseguir 1.403.000 € en el seu primer cap de setmana.
Font: Sony Pictures Entertainment
Periodista i redactora: Eynera Ruíz
Responsable de les fotografies/il·lustracions: Dimas Pérez
GranCapit3.0 